Albergs amb historia

Cerverí de Girona, la faràndula en la història...

Al segle XIII, enmig del call jueu de la ciutat de Girona, s'hi va construir un edifici que, al llarg dels segles, coneixeria diferents estils arquitectònics, diversos usos i un ampli ventall de persones dispars i d'històries. De tal manera que ha esdevingut una mena de quadre en què es barregen trets característics de cada època. Actualment és l'Alberg. Residència Cerverí de Girona.

Adreça:
Alberg Cerverí de Girona
C. Dels Ciutadans, 9
17004 Girona
Construcció:
1200
Alberg des de:
1990
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716827813holy70/girona-(9).gif

L'anomenada càbala "moderna" va néixer al segle XII als territoris catalans i provençals que estaven sota la sobirania de la Casa Comtal de Barcelona.

En aquest context, Isaac el Cec va ser el primer cabalista pur del segle XIII i el seu mestratge es va estendre per tot el món occidental. Isaac va fer-se construir la casa al número 9 del carrer dels Ciutadans. Sens dubte, aquest era el carrer més important de la ciutat perquè hi passava la carretera de Barcelona a França, i perquè les famílies benestants gironines hi tenien les seves principals propietats.

Molts segles després, l'any 1953, en el marc de la seva activitat per recuperar el patrimoni artístic de la ciutat i promoure la cultura catalana en tots els seus vessants, Josep Tarrés1 va impulsar la rehabilitació de l'antiga casa d'Isaac el Cec per acollir-hi estudiants i artistes d'arreu del món. De fet, un cop transformada en Residència Internacional de Girona, aquest edifici del segle XIII va tornar a situar Girona en el mapa cultural europeu, i va recuperar bona part d'aquella esplendor que havia quedat eclipsada per la influència cultural d'altres ciutats 2. Anys més tard, però, la residència tanca les seves portes i l'edifici queda novament abandonat. Fins que, el 1986, l'Ajuntament de Girona decideix de projectar el futur alberg Cerverí de Girona. Sota la direcció de l'arquitecte Jordi Bosch i Genover, l'immoble es rehabilita completament per recuperarne l'antiga funció de residència, a més d'ampliar-ne l'ús a alberg.

1. Nascut a Girona el 1929. Actor de teatre, guionista i director de cinema, escriptor i col·laborador del Diari de Girona.
2. A la novel·la Albany Park, l'escriptora Patricia Chaplin parla de la Residència Internacional de Girona i els seus clients.

personatges importants de la
cultura, com l'escriptora Patricia
Chaplin, van visitar i es van
allotjar a la Residència
Internacional, de forma similar
al Palau Saltieri de Roma.

/acjweb/pictures/dynfiles/1251716936064fncj78/girona-(18).gif

Cerverí de Girona era un trobador del segle XII vinculat a les cases reials de Jaume I i Pere el Gran. Se'l coneix també amb el nom de Guillem de Cervera, tot i que existeix la possibilitat que es tracti de dues persones amb 30 anys de diferència entre elles.

L'alberg forma part del conjunt arquitectònic del carrer dels Ciutadans i era una construcció típica dels segles XII i XIII, amb murs de càrrega perpendiculars a la façana. Els forjats i la coberta eren fets amb jàsseres i bigues de fusta.

L'edifici original, propietat d'Isaac el Cec, consistia en tres construccions independents. Amb el pas dels anys i el canvi d'usos i propietaris, l'edifici també va anar modificant d'estètica arquitectònica. Per això, ara, s'hi barregen els diferents estils de cada època, com les finestres del gòtic, o l'entrada i el pati interior modernistes.

El 1953, i en mans de Josep Tarrés, la façana del carrer Ferreries Velles fou remodelada a l'estil modernista. Els espais interiors, a causa de les successives adaptacions, van acabar deixant una distribució caòtica, molt compartimentada i amb molts desnivells dins la planta.

Les façanes de la primera i segona planta eren les més nobles, amb balconades i finestres gòtiques; i, les altres, van patir modificacions posteriors a les seves obertures.

El 1990, any de creació de l'Alberg de Joventut, s'encarreguen les modificacions i adaptacions arquitectòniques pertinents al facultatiu Jordi Bosch. Es decideix d'enderrocar completament l'interior per construirlo de nou i adaptar-lo, així, a les necessitats pròpies d'un alberg.

L'organització interior s'estructura al voltant d'un pati interior que complementa la il·luminació i ventilació necessàries a les zones d'escales i passadissos. Un pati interior que esdevé un element vertebrador de tot l'edifici, atès que comunica els diferents pisos. Però el canvi més visible d'aquesta remodelació és la incorporació d'una nova planta -a part de les que existien fins al moment- i també l'aprofitament de les golfes com a zona de serveis. S'elimina la façanamodernista del carrer Ferreries Velles i es rehabilita la del carrer dels Ciutadans per tal de recuperar-ne l'estil gòtic civil.

/acjweb/pictures/dynfiles/1251716895891zwtf74/girona-(4).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716827813holy70/girona-(9).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716936064fncj78/girona-(18).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716895891zwtf74/girona-(4).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716970099tvqi80/girona-(25).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716911845gyon76/girona-(2).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716962785fqqe79/girona-(23).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716842162ufrc71/girona-(10).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716850379woat72/girona-(12).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716861611vrez73/girona-(15).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251716926364zftu77/girona-(16).gif
Veure fitxa de l'alberg
Més històries
Carrer Calàbria 147. 08015 Barcelona. T. 934 838 341. F. 934 838 362
© Agència Catalana de la Joventut