Albergs amb historia

Rectoria de la Selva, amagatall de guerra ...

El Solsonès, terra recòndita. Un lloc emmurallat per la mateixa natura enmig de les muntanyes.
La Rectoria de la Selva conviu amb altres petites esglésies i cases que s'escampen per la Vall d'Ora, al peu dels cingles de Busa. Aquesta terra inhòspita, tranquil·la i amagada, ha quedat també al marge de la majoria de canvis importants. Tanmateix, bo i salvant rius i muntanyes, la història ha fet el seu pas per Navès, on avui hi ha l'Alberg de Joventut Rectoria de la Selva.

Adreça:
Alberg rectoria de la Selva
Rectoria de la selva
25286 Navès
Construcció:
1100
Alberg des de:
1998
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814447637vwvt60/naves-(33).gif

Els inicis de la rectoria són en una petita esglesiola que existia ja abans del segle X, sota el pla de Busa. El 1124 es va construir una nova església romànica que va perdurar cinc segles, i no va ser fins al segle XVII que es va construir l'església actual, tot aprofitant part dels murs de l'anterior.
Era l'església de Sant Climent, que portava el nom del patró de la Selva. A la segona meitat del segle XVI, el Concili de Trent va establir que els bisbes i els rectors havien de viure allà on exercien el seu càrrec. Així, el 1642, es va començar a construir la rectoria de l'església de Sant Climent. És a dir, la Rectoria de la Selva.

La Vall d'Ora es caracteritza per un hàbitat de cases disperses i mai gaire endinsades en les obagues boscoses. I, una mica a tot arreu, hi ha capelles i petites esglésies. Els veïns van saber aprofitar els recursos del bosc i la força del riu Aigua d'Ora. D'aquesta manera, vivien de la ramaderia i de l'agricultura, i es van construir ferreries i molins que, gràcies a l'aigua del riu, feien funcionar les màquines. Per això, tot i que la Selva sempre va ser un lloc retirat, podien sobreviure amb els seus propis recursos. Circumstàncies que es veien reforçades, a més, per la fraternitat i la solidaritat dels habitants d'aquelles muntanyes.

La Rectoria va esdevenir un òrgan clau de cohesió social, ja que era gairebé la casa del poble. De fet, a l'església s'hi va fer una sala on se celebraven les reunions de les confraries i de bona part d'altres associacions municipals. La seva implicació social va arribar fins al punt que, el campanar (construït el 1664) repicava el toc de Sometent1 per alertar els veïns.
Però les conseqüències de la guerra de Successió i del Decret de Nova Planta també van arribar a aquestes muntanyes. De fet, el Sometent es va suprimir i el nou sistema fiscal borbònic (el cadastre) va escanyar tant els pagesos com les esglésies, que sovint es veien obligades a vendre els seus objectes sagrats per poder pagar.

Tan sols l'esforç acumulat per dues o tres generacions va permetre que les famílies pageses poguessin millorar les seves condicions de vida i, potser de retruc, fer obres a l'església. Malauradament, la guerra ha estat un fenomen sovintejat a la història de Catalunya. A la guerra del Francès, per exemple, la serra de Busa es va convertir en un camp de concentració de presoners napoleònics. I, a la primera carlinada o guerra dels Set Anys, aquestes mateixes terres van ser l'escenari d'un batalla a l'entorn del santuari de Lord (1838). Molt a prop, la Rectoria de la Selva en va patir les conseqüències i durant dos anys va deixar de celebrar la festa de Sant Climent. I, en aquest mateix context bèl·lic, una mica més amunt, el mas can Pujol es va convertir en un hospital de sang .

Molt de temps després, a finals del segle XX, la Rectoria de la Selva va esdevenir una casa de colònies. En concret, el 1979, l'aleshores vicari de la Parròquia de Sant Cristòfor de Terrassa, Josep Maria Font, va redescobrir, amb nois i noies de la parròquia, aquell paratge tan oblidat com allunyat. A la parròquia hi havia un grup d'esplai que feia colònies d'estiu per als nens del barri de Ca n'Anglada de Terrassa. Tot voltant per Catalunya i cercant instal·lacions que poguessin utilitzar, al bisbat de Solsona els van fer saber de l'existència de la Rectoria de la Selva. En veure aquell lloc envoltat de natura i quietud, "allunyat del mundanal soroll", no en van tenir cap dubte: a partir d'aquell moment, aquella seria la casa de colònies per als nens i nenes de Ca n'Anglada. Aviat es va ampliar l'acolliment a diversos grups d'arreu de Catalunya i també de diferents països europeus, a través dels Camps de Treball del Servei Civil Internacional.

El 1998, aquesta casa de colònies es converteix en alberg reconegut dins la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya. La gestió continua a càrrec de la terrassenca Fundació Torre del Palau.

1. Originàriament, el Sometent va ser un cos armat d'autoprotecció civil típicament català, separat de l'exèrcit,
per a la pròpia defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

2. Anna Maria Janer, fundadora de la congregació de religioses Sagrada Família d'Urgell. Durant la primera
guerra Carlina (1833-1840), assisteix els ferits de guerra als hospitals de sang.

les teories sobre l'origen
del nom de "Navès" diu que prové
de l'euskera: "na" i "beso", que
en basc vol dir "braç del pla".

/acjweb/pictures/dynfiles/1251814456561exra61/naves-(40).gif

A principis del segle XIX, la muntanya del Capolatell
-a prop de la rectoria- feia de presó perquè era un
altiplà de roca envoltat de penya-segats, on només
s'hi podia accedir posant-hi un tronc que fes de pont.

L'alberg Rectoria de la Selva està situat on hi havia la rectoria de l'església de Sant Climent. L'església actual es va construir durant el segle XVII, que, juntament amb el campanar, està feta de pedra escairada i picada. L'església està encarada al sud amb l'absis rectangular al nord. No tot va ser de nova construcció, ja que podria ser que tant la part del mur del davant com els baixos del campanar s'haguessin aprofitat de l'església romànica anterior. A la façana principal hi ha una portalada amb un arc de mig punt i grans dovelles, a més d'un rosetó petit de pedres de grandària desproporcionada.

L'interior de l'església és d'estil clàssic i senzill, i els elements litúrgics són contemporanis, ja que els altars originals van ser destruïts durant la guerra del 1936. Damunt la volta del temple hi ha una sala, edificada al mateix temps que l'església i la rectoria. La rectoria, annexa a l'ala oest de l'església, és de planta quadrada i té dos pisos. És una construcció típica del Solsonès, amb estructura de pedra, parets gruixudes i teulada de dues aigües amb l'interior de fusta. A més, té una porxada encarada al nord. Des de la porxada es veu l'edifici de nova planta que es va crear, quan ja era alberg, com a zona de serveis. Aquest complex de més de vint-i-cinc mil m2 compta també amb terrenys d'acampada, piscina i pista poliesportiva, a més d'un altre edifici de nova construcció perfectament integrat al paisatge, que funciona com a sala d'estar.

/acjweb/pictures/dynfiles/1251814502866jjjf64/naves-(43).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814447637vwvt60/naves-(33).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814456561exra61/naves-(40).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814502866jjjf64/naves-(43).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814471853khxu62/naves-(12).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814529022icwk65/naves-(45).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814486623modi63/naves.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814546912oxfe66/naves-(47).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814560089dmni67/naves-(48).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814569014kjrr68/naves-(50).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814586594xgyh69/naves-(51).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814596216lfqg70/naves-(52).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814606958qons71/naves-(53).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814617154lpsm72/naves-(54).gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251814627215mbmz73/naves-(55).gif
Veure fitxa de l'alberg
Més històries
Carrer Calàbria 147. 08015 Barcelona. T. 934 838 341. F. 934 838 362
© Agència Catalana de la Joventut