Albergs amb historia

Torre Ametller, estiueig de xocolata...

El 1917 al veïnat de Santa Elena d'Agell, al terme municipal de Cabrera de Mar,
la senyora M. Teresa Amatller i Cros va encarregar a l'arquitecte Josep Sala
la construcció d'una casa, que no es va acabar fins ben entrat el 1920.

Adreça:
Alberg Torre Ametller
Veïnat de Sta. Elena d'Agell s/n
08349 Cabrera de Mar.
Construcció:
1917-1920
Alberg des de:
1985
/acjweb/pictures/dynfiles/1251701913761xobc25/cabrera17_550.gif

Des del 1797, la família Amatller era fabricant de xocolata i va convertir el seu cognom en la marca de la seva empresa. De fet, al segle XIX, van aconseguir una gran notorietat, en bona mesura gràcies a la publicitat dels seus productes mitjançant cartells, calendaris i estampes, que van constituir una veritable novetat i que, actualment, són molt preuats pels col·leccionistes. Això, sens dubte, ha afavorit que el nom d'aquesta família sigui encara molt present. I, en aquest sentit, que Antoni Amatller i Costa fos un membre molt destacat de la burgesia il·lustrada catalana. En concret, compaginava la seva activitat industrial amb les seves inquietuds artístiques. Un interès que va portar la seva filla, Teresa Amatller, a crearl'Institut Amatller d'Art Hispànic, situat a l'anomenada Casa Amatller de Barcelona. Durant els primers vint-i-tres anys d'existència, la Torre Ametller (o Torre Agell) de Cabrera de Mar va servir exclusivament per a l'estiueig familiar, fins que es va cedir a les autoritats franquistes. Així, el 1943, la casa es va convertir en una escola de monges de l'orde de l'Estonnac, i la van habilitar per acollir-hi nenes orfes de la guerra.En aquest període, tot argumentant que faltava espai, les autoritats van construir unes dependències annexes; però les monges van abandonar l'edifici com a mesura de protesta contra aquesta ampliació. D'aquesta manera, la Torre Ametller va passar a ser regentada per un masover, fins que la Generalitat la converteix en Alberg de Joventut (1985).

l'arquitecte del jardí de Torre
Ametller, Nicolau Rubió i Tudurí,
és qui va projectar els jardins de
Montjuïc per encàrrec d'Alfons XII.
També va fer els jardins del palau
de Pedralbes, els de la plaça
d'Armes del parc de la Ciutadella,
els de la plaça de Calvo Sotelo i
els de l'ambaixada d'Espanya a
Londres.

/acjweb/pictures/dynfiles/1251701923738cafd26/cabrera05_550.gif

en aquella època, la xocolata
començava a estar de moda, però
encara es considerava un luxe.

la família Amatller també era propietària de la Casa Amatller, el segon gran monument modernista del passeig de Gràcia de Barcelona que, juntament amb la Casa Lleó Morera i la Casa Batlló, es coneixen com "l'Illa de la Discòrdia".

La Torre Ametller és un gran casalici construït entre el 1917 i el 1920,un edifici senyorial inscrit de ple en l'estètica del nou-cents. Combina elements clàssics i manlleus de l'arquitectura popular, com per exemple,el porxo semicircular de l'entrada amb columnes jòniques; la galeria dela cantonada amb arcs de mig punt; les torres mirador amb cobertapiramidal i ampit prominent; esgrafiats a les façanes i a les cantoneres, etc.

En conjunt, representa una obra eclèctica i sumptuosa, sense abandonar l'ideal d'equilibri noucentista.

Per bé que el 1917 van començar les obres de la casa a mans del'arquitecte Josep Sala, després d'una aturada, se'n va fer càrrec l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, que va finalitzar l'obra el 1920 2.

Un element essencial arquitectònic de la Torre Ametller, i que s'inscriu dins dels preceptes plenament noucentistes, és el gran jardí que envolta la casa, dissenyat per Nicolau Rubió i Tudurí3. L'indret combina bosc i jardí i destaca per les seves escales, fonts, conductes d'aigua i murs, així com pel seu disseny laberíntic, en què tots els camins que surten de la casa conflueixen al centre.

2. Aturada produïda entre el 29 de novembre de 1919 i el 31 de gener de 1920 per la vaga que van fer els obrers pel fet de no haver cobrat el sou durant setmanes.

3. Autor de 27 llibres sobre caceres africanes i els seus múltiples viatges, novel·les, obres teatrals i contes,a més d'assajos sobre arquitectura i jardineria com El jardí meridional, estudi del seu traçat i plantació. També va escriure més de setanta articles en publicacions espanyoles i estrangeres.

/acjweb/pictures/dynfiles/1251701932659gcxd27/cabrera06_550.gif

Arquitectes

L'arquitectura d'aquest edifici va anar a càrrec de Lluis Bonet i Garí, Josep Sala 4 i
Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Lluís Bonet i Garí (1893 - 1993) va ser un arquitecte pare del compositor Narcís Bonet i Armengol i de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Es va formar al costat de Josep Puig i Cadafalch i va ser deixeble d'Antoni Gaudí. Després de la guerra va ser un dels arquitectes (juntament amb Domènec Sugrañes i Gras, Isidre Puig i Boada, Francesc de P. Cardoner i Blanch i Francesc Quintana Vidal) que van continuar les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme.

Va ser protector de la cultura catalana després de la guerra i, del 1941 al 1959, va mantenir a casa seva les sessions de l'Institut d'Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d'altres. El 1982 rep la Creu de Sant Jordi.

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891 - 1981) va ser arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorquí. Va exercir en determinades ocasions com a periodista, dramaturg i traductor. Era deixeble de Francesc d'Assís Galí i de Jean Forestier, amb qui va realitzar el parc de Montjuïc.

El 1925 va concebre el primer jardí de paisatge de Catalunya a la plaça de Francesc Macià de Barcelona. També va introduir les tendències de Le Corbusier. A l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 li van encarregar els hotels de la plaça d'Espanya. El 1932 participà en el Primer Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana. Durant la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a París, d'on no tornà fins al 1946. A més, va fer algunes gestions a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya amb Josep Maria Batista i Roca, per tal d'aconseguir signar un armistici que aïllés Catalunya d'una Espanya que veia ja a les mans de Franco.

4. No s'ha trobat informació sobre aquest arquitecte.

/acjweb/pictures/dynfiles/1251701913761xobc25/cabrera17_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251701923738cafd26/cabrera05_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251701932659gcxd27/cabrera06_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251703480318gdja44/Cabrera-_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251701944083gcwp28/cabrera08_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251701952804qwnv29/cabrera09_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251701960846mfot30/cabrera10_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251702344954pggi31/cabrera15_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251702357645ends32/cabrera20_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251702367368opvx33/cabrera21_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251702395688mlkr35/cabrera23_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251703580253ytkp45/cabrera67_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251702405959bufu36/cabrera27_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251703394057zlrx39/cabrera34_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251702418349gotd37/cabrera29_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251703426299qnvf40/cabrera53_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251703384499qzhr38/cabrera30_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251703442182xiaa41/cabrera55_550.gif
/acjweb/pictures/dynfiles/1251703455843auta42/cabrera70_550.gif
Veure fitxa de l'alberg
Més històries
Carrer Calàbria 147. 08015 Barcelona. T. 934 838 341. F. 934 838 362
© Agència Catalana de la Joventut